I tornem a començar…
| 2 octubre 2011Fa res va començar el que per molts és la tortura més gran del món, l’institut, aquella presó d’alumnes. Al principi de curs tot és bastant fàcil: no et posen gaires deures, els temaris són repàs del any passat i els professors nous encara no t’han agafat mania, cosa que fa que a la classe puguis estar una mica despitat, però a mesura que passa el curs, els professors ja t’han conegut i et van exigint cada cop més.
Et costa llevar-te, tens son, no escoltes res del que et diu el professor, i et passes la classe fen foteses perquè et passi la hora més ràpid possible. Per mi començar l’institut és una gran tortura, perquè encara recordo el meravellós estiu que he passat, com quan m’aixecava molt tard i em passava el dia sense fer res, quedant amb els amics i sense tindre cap preocupació; el contrari d’ara. M’aixeco,i sense adonar-me’n ja estic fent la primera hora de classe, adormit. I això durant set hores diàries sense sortir d’allà, i el més important que em passa és saber de que esta fet l’entrepà a l’hora del pati.
Quan surto, sense poder descansar ni un moment m’adono de que he de fer deures, una quantitat de deures considerable però que es fan eterns, a causa de la fatiga acumulada de tot el dia.
Descanses una mica i ja és l’hora de sopar i anar-se’n a dormir, però no tens són i et quedes fins les tantes sense saber que demà et tocarà fer el mateix que avui.
Carles
Carles,
El tema de la dificultat de l’entrada de curs pot donar molt de si, però cal treballar-lo una mica si es vol que surti un escrit mínimament correcte. El que he penjat no és el que m’has enviat, qués aquest:
“Fa res va començar el que per molts és la tortura més gran del món, l’intitut, aquella pressó d’alumnes. Al principi de curs tot és bastant fàcil: no et posen gaires deures, els temaris són repàs del any passat i els professors nous encara no t’han agafat mania, cosa que fa que a la clase puguis estar una mica despitat, però a mesura que passa el curs, els professors ja t’han conegut i et van exigín cada cop més.
Et costa llevarte, tens son, no escoltes res del que et diu el professor, i et passes la classe fen tonteries perque et passi la hora més ràpid possible. Per mi començar l’institut és una gran tortura, perquè encara recordo el marevellós estiu que he passat, com quan m’aixecava molt tard i em passava el dia sense fer res, quedan amb els amics i sense tindre cap precupació; el contrari d’ara. M’aixeco,i sense adonarme’n ja estic fent la primera hora de classe, adormit i això durant set hores diaries sense sortí d’allà, la qual cosa el més important que em passa és saber de que esta fet l’entrepà a l’hora del pati.
Quan surto, sense poder descansar ni un moment m’adono de que haig de fer deures, una quantitat de deures considelable però que es fan eterns, a causa de la fatiga acumulada de tot el dia.
Descanses una mica i ja és l’hora de sopar i anar’se’n a dormir, però no tens són i et quedes fins les tantes sense saber que dema et tocara fer el mateix que avui.”
T’indico tan sols els errors que m’indica el corrector. Penso que el mínim que et pots demanar a tu mateix és passar el corrector, no et sembla? Revisar a fons l’escrit és l’única manera d’aprendre alguna cosa.
Estic a l’espera del proper escrit, que ha de tenir una altra qualitat. Tan sols és qüestió de treball. No pots passar-te el curs de vacances!
Josep Maria
Carles